Moltes gràcies Glòria! La veritat és que això d’anar superposant capes exganxa. De vegades el moment més difícil del procés creatiu és, preciasament, saber decidir quan deixar l’obra per finalitzada.
M’agrada molt els resultats d’aquesta peça. Ja m’ha semblat interessant d’entrada però a l’hora de definir els colors encara em captiva més. Si fos per mi, provaria el sentit horitzontal per la sensació espacial, però potser a tu t’interessa més la força compositiva de la vertical. Sigui com sigui, cada vegada trobo la peça més suggeridora, tot i que imagino que la gràcia serà saber-la deturar a temps.
Moltes gràcies pel teu comentari i, en especial, per la proposta de valorar les diferents orientacions espacials de l’obra. Finalment m’he decantat per la horitzontalitat.
Hola, Manuel les fotos que ens mostres són molt suggerents. Veig que la pintura acrílica et fa la funció de la cola blanca o del làtex. El tint del color el dones de manera natural o l’aporta la mateixa pintura? Has descobert Nick Neddo com a referent a l’hora de trobar materials i recursos naturals?
Hola moltes gràcies Glòria! Si he emprat tant la pintura acrílica com la cola blanca per adherir els diferents elements. Volia prova resultats amb els dos materials.
Quant al color hi ha zones on el color prové del tint afegix (cas del ciment) i d’altres de la pintura acrílica.
No coneixi el treball de Nick Neddo. He fet una primera ullada i veig coses molt interessants. Aprofitaré aquests dies per indagar sobre la seva obra.
És interessant el procés de treball que has fet, pels materials i colors terra que has utilitzat a la teva obra, Nick Neddo podria ser el teu referent.
Curiosament, aquests estris em semblarien també uns suports fantàstics. Per un moment me’ls he imaginat pintats d’un color. Ja sé que aquesta no seria la idea, almenys d’aquesta PAC.
En tens una bona col·lecció. Tinc ganes, també, de veure a on et pot portar tot aquest recull d’elements. Fins aviat!!
M’ha agradat molt el teu plantejament dels estris com a suport pictòric. De fet, jo també he estat donant voltes a aquest concepte. A més a més, Lorna Crane també concep el pinzell com a obra en sí mateixa. Inclús arriba a exposar-los conjuntament amb la seva obra pictòrica.
En el meu cas, he decidit integrat alguns estris a la meva peça final per dotar-los de protagonisme i relacionar aquest acte amb el que he comentat sobre la Lorna.
Quina exploració tan rica has fet! Tot i que sé que el resultat final no era un objectiu, haig de dir que em fascinen les formes orgàniques que has trobat, em semblen molt suggerents i vives!
Tan de bo hagis gaudit tan com sembla de tot el procés, seguim!
Gràcies per compartir el vídeo de la teva proposta final. És molt interessant l’ús dels elements naturals i les textures que provoquen en afegir-les dins l’exploració de la imatge. També, gràcies al vídeo podem entendre el teu concepte i l’intent plàstic performatiu de desconstrucció de la figura femenina com a objecte visual. Has fet un gran ús d’estris amb la premissa d’exploració intuïtiva. En el procés artístic destaco la materialitat pictòrica especialment els components naturals com la cúrcuma i diferents branques que aporten personalitat i pes a la teva proposta final. Enhorabona per l’exploració, segur que ho has gaudit molt!
Formeu part de la comunitat? Accés per veure més publicacions.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Manuel, treballen molt bé els colors construïts per capes i superposicions (i … compte, que no té final ;)
Bona feina!
Moltes gràcies Glòria! La veritat és que això d’anar superposant capes exganxa. De vegades el moment més difícil del procés creatiu és, preciasament, saber decidir quan deixar l’obra per finalitzada.
Salut!!!!
Hola, Manuel!
M’agrada molt els resultats d’aquesta peça. Ja m’ha semblat interessant d’entrada però a l’hora de definir els colors encara em captiva més. Si fos per mi, provaria el sentit horitzontal per la sensació espacial, però potser a tu t’interessa més la força compositiva de la vertical. Sigui com sigui, cada vegada trobo la peça més suggeridora, tot i que imagino que la gràcia serà saber-la deturar a temps.
Salut i gràcies!
Xavier Moix
Bona feina Manuel!
has jugat molt bé amb les superposicions. M’agraden molt els resultats que has obtingut.
Bon dia Xavier!
Moltes gràcies pel teu comentari i, en especial, per la proposta de valorar les diferents orientacions espacials de l’obra. Finalment m’he decantat per la horitzontalitat.
Salutacions i ànims amb la recta final!
Moltes gràcies Eliana! La veritat és que he gaudit molt amb aquesta activitat.
Salut!
Hola Manuel, em sembla fantàstic el procés que t’ha portat fins l’obra final.
Salutacions.
Moltes gràcies Beatriz! La veritat és que he gaudit molt durant tot el procés.
Salutacions
Manuel,
M’ha agradat molt la teva proposta, en especial la paleta de colors, i la idea de posar-ho de forma horitzontal, coincideixo, guanya força!
Felicitats!
Moltes gràcies Monica! M’alegra saber que et resulti interessant el meu treball.
Molta sort amb la recta final!